(Definició (adaptació) i explicació extreta del document "Les bastides de suport" Departament d'Ensenyament. Maig 2017)
Les bastides són formes de suport per ajudar l’aprenent a superar la distància entre les seves habilitats i l’objectiu que es vol que assoleixi. S’apliquen tant a la construcció del llenguatge com, en general, a la construcció de coneixements.
Encunyat per Wood, Bruner i Ross (1976), el terme és la metàfora de la construcció d’un edifici, que s’acompanya amb bastides que es van retirant progressivament a mesura que l’estructura se sosté cada cop més sola. Remet, per tant, a una estructura de suport, afegida i temporal, que s’ajusta a les necessitats concretes de l’alumne –en funció de la dificultat de la tasca o de l’estadi de maduració cognitiva– i es retira gradualment quan és segur que l’alumne pot aplicar estratègies cognitives de manera autònoma.
La zona de desenvolupament pròxim. La idea de l’expert que guia l’aprenent com a bastida de suport es basa en els estudis de Vygotski sobre el desenvolupament del llenguatge, i especialment el seu concepte de la zona de desenvolupament pròxim (ZDP).
La zona de desenvolupament pròxim és la distància entre el que un aprenent pot fer per si mateix i el que pot assolir amb l’ajut d’un educador o en col·laboració amb un company més capaç. És, per tant, l’àmbit en el qual es pot produir aprenentatge.
El que l’aprenent ENCARA no pot fer en un moment puntual, i en un altre moment ho pot fer amb suport, més endavant ho podrà fer sol.”
Mar Cano Mesa
Un suport a mida de les necessitats de l’alumne.
El suport de bastides, al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge, es fa a mida de les necessitats de l’estudiant, amb la intenció d’ajudar-lo a assolir els seus objectius.
Els instruments i ajuts que es van incorporant perquè l’alumne pugui anar més enllà del que seria capaç sol s’han de poder retirar progressivament fins a desaparèixer, quan l’alumne hagi modificat els seus esquemes de pensament (hagi après) de manera permanent i pugui afrontar autònomament situacions similars.
Amb aquesta finalitat, el docent ha de tenir en consideració el punt de partida de l’alumne, ha de proposar reptes que siguin abordables amb instruments d’ajut i suports i ha de preveure tasques que es puguin fer amb interacció:
L’aplicació sistemàtica de bastides permet:
- Reduir la complexitat dels problemes, descomponent-los en fragments gestionables que l’alumne té possibilitats de resoldre.
- Mantenir l’interès de l’estudiant.
- Donar models.
- Mostrar solucions en les quals l’estudiant pot reconèixer el procés de l’explicació.
- Una bastida també permet que l’aprenent participi en un nivell de competència que va augmentant constantment (es va incrementant la dificultat mantenint suports similars).
Els instruments d’avaluació han de ser entesos com a bastides.
Són recursos per afavorir el diàleg i consensuar els criteris amb els alumnes facilitant que s’autoavaluin o coavaluin, però sempre amb finalitats formatives, no per posar-se notes entre ells. La finalitat és aprendre i quan apareix la qualificació, els alumnes perden l’atenció per la resta dels aspectes.
Bastides per a la construcció de coneixement
El programa ComConèixer, a partir dels 12 principis de la coelaboració de coneixement (Marlene Scardamalia – Universitat de Toronto; Thérese Laferrière – Universitat de Laval), defineix alguns dels elements que fan de bastida al pensament per promoure la metacognició que pot guiar als estudiants a través d’un plantejament de coelaboració de coneixements.
A partir de vàries bastides permet als aprenents prendre consciència del procés sociocognitiu en el que estan implicats ja que incita a precisar la intenció de les pròpies contribucions o respecte al que els altres participants han contribuït.
L’alumne ha d’assignar una o més bastides per qualificar la seva contribució. Així doncs, l’alumne ha de qüestionar-se el tipus de contribució que farà abans de presentar-la als altres. Aquestes bastides són senyals per guiar als alumnes en el seu treball.
Abans de començar el treball, és important que el docent es qüestioni respecte al que vol que els seus alumnes investiguin. Si desitja que els alumnes arribin a comprendre junts una qüestió en concret, pot utilitzar o inspirar-se en el grup de bastides que es mostren a continuació, que implica sis categories que són més o menys seqüencials:
- La meva teoria, per a formular la pròpia comprensió.
- Necessito comprendre, per a definir aspectes importants a tenir en compte en la investigació del problema autèntic.
- Nova informació, per exposar fets i explicacions procedents de fonts d’autoritat per fer progressar la comprensió del problema específic.
- Aquesta teoria no pot explicar, per a qüestionar les teories que es formulen i per adoptar una mirada crítica de cara al propi treball.
- Una teoria millor, per millorar les idees.
- Posem en comú el nostre coneixement (síntesi avançada), per a superar la fase inicial de compressió tenint en compte la informació que s’ha compartit dintre de la base de coneixement per a fer una nova idea.
Aquest grup és només un exemple de bastides que poden proposar-se als alumnes per ajudar-los en el seu treball de creació de coneixement. Es poden afegir altres elements de suport segons el docent vulgui que realitzin els seus alumnes.
Les bastides es poden personalitzar per complet. Només cal que el docent en delimiti la intenció pedagògica i algunes etapes clau en el procés d’aprenentatge.