És una pràctica que ja promovia C. Freinet. En el diari, els i les alumnes expressen el que creuen que han après i també les seves dificultats. L’anàlisi del que diuen permet al professorat identificar si reconeixen l’objectiu del treball realitzat i quins són els obstacles a superar. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat en si.

Identificar els obstacles i els errors i trobar camins per superar-los requereix temps per a l’autoreflexió, però aquest temps és el més útil perquè realment hi hagi aprenentatge i, en canvi, no hi ha temps més perdut que ensenyar alguna cosa sense que la majoria de l’alumnat identifiqui i corregeixi les seves dificultats. De vegades es creu que això perjudica els estudiants que ja fan força bé les activitats des de l’inici, però s’ha comprovat que també milloren, sempre que el contingut treballat sigui significatiu i s’estimuli a aplicar-lo en la realització d’activitats complementàries més complexes.